El càncer de laringe, té la peculiaritat de deixar sense la possibilitat de parlar al pacient, que en un 90% dels casos es tracta d’un fumador.

Els primers símptomes que es produeixen per detectar la malaltia són:

1. Disfonía/ ronquera
2. Tos
3. Mal de gola
4. Dificultat d’empassar
5. Canvis a la veu
6. Mal de oïda

Aquest tipus de càncer és difícil detectar-lo al seu estadi més inicial, quan és encara indolor. Molts dels afectats comencen ha ser tractats quan ja es un estat molt avançat, i depenent de la fase en la qual es troba, i la resposta que ofereix al tractament, pot exigir de l’afectat la necessitat d’una laringectomia radical. (L’extracció total dels òrgans fonedors).

Un cop el pacient ha estat intervingut, i se li ha extirpat la laringe, (era la funció principal de l'òrgan fonador, que mitjançant la vibració que produïa el pas d’aire amb el contacte de les cordes vocals que originava els sons per      generar la veu), la primera conseqüència que ens trobem és la pèrdua d’expressió i el sentiment de pèrdua de qualitat de vida generada per aquest motiu.

A més de la veu, el laringectomitzat redueix el sentit de l’olfacte i del gust.

A l'associació tots som iguals i tots patim el mateix problema. La majoria hem aconseguit la parla amb veu esofàgica i lògicament, si cada dia se'ns veu i se'ns escolta parlar, la rehabilitació del pacient, serà molt més fàcil i molt més ràpid. Només en el cas excepcional, que per alguna causa no fos possible aconseguir la parla de veu esofàgica, s'ha de plantejar la possibilitat de l'ús de la pròtesis o d’un l'laringòfon, que encara que no és l'ideal, si és una manera de comunicar-se amb l'entorn.

Cal acudir com més aviat millor a una associació per aprendre a parlar o amb un professional un logopeda perquè comenci a treballar amb la rehabilitació del pacient.